Introduïu el text de la cerca

amb la participació de

Llocs d'interès :: Cultura

Cultura


Fires i mercats
Mercat Setmanal de Sant Jordi de Cercs Mercat del nucli de Sant Jordi de Cercs.
Mercat Setmanal de Vallcebre
Llegendes
Com passà el Cabrer a ser bandoler: l'amagatall S'explica que el Cabrer passà a ser bandoler arran del robatori que li van fer i en descobrir-li una escopeta amagada. Resulta que un dia un home va seguir-lo i va esbrinar on s'amagava l'arma. el Cabrer era massa jove i a casa no podia portar-la, ni tampoc podia declarar que la tenia. El Cabrer va descobrir el lladre i el va matar. Assabentats els mossos, el perseguiren per jutjat-lo i ell, llavors, va ser quan va entrar a formar part de l'exèrcit dels carlins.
El castell de Blancafort A mig camí entre Berga i Cercs, en una casa de pagès a prop del castell de Blancafort, hi vivia una noia anomenada Griselda, i era tan bonica que el senyor del castell se’n va enamorar. En aquells temps no era gaire ben vist que un noble cavaller es casés amb algú que no era de la noblesa però, després de veure a Griselda, el senyor de Blancafort ja no va tenir ulls per a ningú més i, desoint els consells de tothom, no va parar fins a casar-s’hi.
El castell de Gósol El castell de Gósol era el més gran i el més fort de tota aquesta part del Pirineu. Tenia una torre tan alta que des del seu cim diuen que es veia el mar. Els vasalls del senyor que podien pujar dalt de tot de la torre i contemplar el panorama que s'estenia al seu davant, i amb ell el mar, es tenien per venturosos i consideraven el cas com un honor i una distinció. El senyor de Gósol tenia setze fills i una sola filla, que s'estimava com les ninetes dels seus ulls.
El castell de Saldes i els moros El castell de Saldes feia molta enveja als moros, que el van voltar per tot arreu i es van posar al cap de fer-se'l seu, costés el que costés. El setge va durar mesos i anys, i va arribar un moment que els qui defensaven el castell no van disposar de la força suficient per a defensar-lo i va decidir abandonar-lo. Una nit molt fosca, en què era impossible de veure res, van obrir les portes del castell i, muntats en cavalls, els defensors van emprendre camí avall.
El cavaller de Merola Aquell dia, a palau tot era festa i alegria. Els sarraïns s'havien redit i el rei Jaume I havia entrat victoriós a la ciutat de València. Les principals dames de la cort no cabien a la pell de contentes: després de tanta guerra tornarien a veure els seus marits i fills. La frisança i el neguit d'aquestes dames eren tan grans que van anar a veure la reina: - Us imagineu, Majestat, quina sorpresa no tindrien els nostres cavallers si els anàvem a rebre? Tal dit, tal fet.
El pare Llop Feia molt de fred aquell hivern. Quan en Joan de la Panella sortida de donar menjar al bestiar de l'estable va trobar-se davant per davant del pare Llop. El pare Llop era un home amb qui ningú no volia tractes. Vivia a la cova dels Orriols, prop de Castellar de n'Hug, i es deia que tots els ramats de llops d'aquelles muntanyes l'obeïen com si fos el seu amo. - Fa molt fred, Joan. No m'hi puc estar, a la cova dels Orriols.
El rescat de les cent donzelles Aquesta llegenda és pròpia en tots els indrets de la baronia de Pinós, encara que el senyor visqués i gestionés les seves possesions a Bagà. El senyor de Sull era vassall del baró i molt amic del seu fill. No es estrany, doncs, que tots dos anessin plegats a la reconquesta d'Almeria.
Els tresors de Santa Magdalena Hi havia tres homes amb tres matxos carregats amb or. Venien de Fumanya. Algú es va assabentar de la marxa d'aquella càrrega i volien escometre'ls, però ells s'adonaren que els seguien. En una de les parades forçoses del repòs, decidirem amagar el tresor a Vallcebre. Ja hi eren a prop.
La bruixa del riu Ningú no se sabia avenir que N'Hug de Mataplana, el molt noble senyor de la Pobla i Castellar, hagués triat aquella donota estrangera per casar-s'hi. Tot el que N'Hug tenia de noblesa i generositat, en aquella dona era altivesa i egoisme; tot el que ell era bondat, en ella era maldat de la més negre. Fins llavors, els vassalls de N'Hug havien viscut tranquils i en pau sota el govern del seu senyor; però l’arribada al castell d'aquella dons tibada i orgullosa ho va capgirar tot.
Les bruixes de Galigan (Gisclareny) Abans la gent passava per camins de muntanya, collada enllà. Un dels colls més freqüentat era el del Pendís. Per arribar-hi, es podien triar dos camins que es troben a Gisclareny: el que passava per Escriu i el que seguia per Galigan. El de Galigan era més dolent, però es feia drecera. Per aixó, nomès hi passava la gent a peu, mentre que pel d'Escriu es podia passar amb animals de tragí.
Les Bruixes del Pedraforca Segurament enlloc del món hi ha una muntanya amb un nom tan escaient com el Pedraforca. Però heu de saber que en aquells temps en què els moros causaven el terror als nostre avantpassats, el Pedraforca no tenia pas la forma que té ara. Una nit, la gent que vivia prop d'aquella muntanya va començar a sentir estranyes remors; tan aviat era un espaordidor espetegar de pedres, com crits que ningú podia saber si eren de persona o d'alguna mena de bèstia salvatge.
Un mal home a Vallcebre Conta la llegenda que, fa temps, un home va arribar a Vallcebre i, de mica en mica, es va anar fent amb una part del poble. Quan ja ho tenia tot enllestit per fer-se amo de tots els seus indrets, va decidir arreglar-ho legalment i, per això, se n'anà cap a Berga. La gent del poble va saber les terribles intencions d'aquell mal home; així que van acordar matar-lo. Es reuní tot el poble i van parlar de com s'ho farien per matar-lo.
Museus/centres d'interpretació
Anisoteca Hi trobarem més de mil ampolles d’anís precintades procedents de tot el món. Es troba dintre del poble de Castell de l’Areny
Audiovisual Aquest audiovisual és una multiprojecció digital que mostra, de forma dinàmica les diferents parts del riu, des del seu naixement a la seva desembocadura, les espècies d'animals que habiten al riu i al seu entorn, així com un petit repàs a la història de les antigues indústries tèxtils que es van instal·lar a les seves ribes. Es tracta d’un projecte que dóna a conèixer el riu i les seves sensibilitats.
Casa de la Patum La Patum, la festa berguedana per excel.lència, convertida en una manifestació de teatre popular única en el món, és el miracle que Berga ha sabut realitzar i perpetuar. Un miracle que els habitants de la ciutat que ens han precedit han mantingut viu al llarg de més de sis-cents anys. El 25 de novembre de 2005 una jurat internacional reunit a París acorda que la UNESCO declari la Patum Obra Maestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.
Centre d'Interpretació del Massís del Pedraforca i la Mineria de Saldes El centre mostra, a partir d’una exposició permanent, la significació i les particularitats del Pedraforca, muntanya emblemàtica i patrimoni natural, i la mineria del carbó, l’activitat industrial que en els últims cent anys ha marcat la història del municipi. Un audiovisual sobre Saldes i la seva gent completa l’exposició. Es troba a dintre el poble de Saldes.
Centre d'Interpretació del Parc Natural Cadí-Moixeró Centre d'Interpretació del Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai on hi ha una sala dedicada a una exposició permanent d'informació general del Parc i, una altra sala, on es projecta l'audiovisual i es fan exposicions temporals.
Centre Medieval i dels Càtars de Bagà A l’antic palau de Pinós de Bagà hi ha l’exposició permanent sobre el catarisme i l’època medieval a la vila de Bagà. A través de les sales, diferents personatges ens explicaran el lligam dels càtars amb les nostres contrades i coneixerem el ric passat de la capital històrica de l’alt Berguedà. És interessant completar la visita al Centre Medieval i dels Càtars amb un recorregut pel nucli històric de la vila de Bagà. S’hi accedeix des de Bagà. Cal sortir en direcció Gisclareny.

Fires i mercats

Mercat Setmanal de Sant Jordi de Cercs

Mercat del nucli de Sant Jordi de Cercs.

Mercat Setmanal de Vallcebre

Llegendes

Com passà el Cabrer a ser bandoler: l'amagatall

S'explica que el Cabrer passà a ser bandoler arran del robatori que li van fer i en descobrir-li una escopeta amagada.
Resulta que un dia un home va seguir-lo i va esbrinar on s'amagava l'arma. el Cabrer era massa jove i a casa no podia portar-la, ni tampoc podia declarar que la tenia.
El Cabrer va descobrir el lladre i el va matar. Assabentats els mossos, el perseguiren per jutjat-lo i ell, llavors, va ser quan va entrar a formar part de l'exèrcit dels carlins.

El castell de Blancafort

A mig camí entre Berga i Cercs, en una casa de pagès a prop del castell de Blancafort, hi vivia una noia anomenada Griselda, i era tan bonica que el senyor del castell se’n va enamorar. En aquells temps no era gaire ben vist que un noble cavaller es casés amb algú que no era de la noblesa però, després de veure a Griselda, el senyor de Blancafort ja no va tenir ulls per a ningú més i, desoint els consells de tothom, no va parar fins a casar-s’hi.

El castell de Gósol

El castell de Gósol era el més gran i el més fort de tota aquesta part del Pirineu. Tenia una torre tan alta que des del seu cim diuen que es veia el mar. Els vasalls del senyor que podien pujar dalt de tot de la torre i contemplar el panorama que s'estenia al seu davant, i amb ell el mar, es tenien per venturosos i consideraven el cas com un honor i una distinció.
El senyor de Gósol tenia setze fills i una sola filla, que s'estimava com les ninetes dels seus ulls.

El castell de Saldes i els moros

El castell de Saldes feia molta enveja als moros, que el van voltar per tot arreu i es van posar al cap de fer-se'l seu, costés el que costés. El setge va durar mesos i anys, i va arribar un moment que els qui defensaven el castell no van disposar de la força suficient per a defensar-lo i va decidir abandonar-lo.
Una nit molt fosca, en què era impossible de veure res, van obrir les portes del castell i, muntats en cavalls, els defensors van emprendre camí avall.

El cavaller de Merola

Aquell dia, a palau tot era festa i alegria. Els sarraïns s'havien redit i el rei Jaume I havia entrat victoriós a la ciutat de València. Les principals dames de la cort no cabien a la pell de contentes: després de tanta guerra tornarien a veure els seus marits i fills.
La frisança i el neguit d'aquestes dames eren tan grans que van anar a veure la reina:
- Us imagineu, Majestat, quina sorpresa no tindrien els nostres cavallers si els anàvem a rebre?
Tal dit, tal fet.

El pare Llop

Feia molt de fred aquell hivern.
Quan en Joan de la Panella sortida de donar menjar al bestiar de l'estable va trobar-se davant per davant del pare Llop.
El pare Llop era un home amb qui ningú no volia tractes. Vivia a la cova dels Orriols, prop de Castellar de n'Hug, i es deia que tots els ramats de llops d'aquelles muntanyes l'obeïen com si fos el seu amo.
- Fa molt fred, Joan. No m'hi puc estar, a la cova dels Orriols.

El rescat de les cent donzelles

Aquesta llegenda és pròpia en tots els indrets de la baronia de Pinós, encara que el senyor visqués i gestionés les seves possesions a Bagà. El senyor de Sull era vassall del baró i molt amic del seu fill. No es estrany, doncs, que tots dos anessin plegats a la reconquesta d'Almeria.

Els tresors de Santa Magdalena

Hi havia tres homes amb tres matxos carregats amb or. Venien de Fumanya. Algú es va assabentar de la marxa d'aquella càrrega i volien escometre'ls, però ells s'adonaren que els seguien.
En una de les parades forçoses del repòs, decidirem amagar el tresor a Vallcebre. Ja hi eren a prop.

La bruixa del riu

Ningú no se sabia avenir que N'Hug de Mataplana, el molt noble senyor de la Pobla i Castellar, hagués triat aquella donota estrangera per casar-s'hi. Tot el que N'Hug tenia de noblesa i generositat, en aquella dona era altivesa i egoisme; tot el que ell era bondat, en ella era maldat de la més negre.
Fins llavors, els vassalls de N'Hug havien viscut tranquils i en pau sota el govern del seu senyor; però l’arribada al castell d'aquella dons tibada i orgullosa ho va capgirar tot.

Les bruixes de Galigan (Gisclareny)

Abans la gent passava per camins de muntanya, collada enllà. Un dels colls més freqüentat era el del Pendís. Per arribar-hi, es podien triar dos camins que es troben a Gisclareny: el que passava per Escriu i el que seguia per Galigan. El de Galigan era més dolent, però es feia drecera. Per aixó, nomès hi passava la gent a peu, mentre que pel d'Escriu es podia passar amb animals de tragí.

Les Bruixes del Pedraforca

Segurament enlloc del món hi ha una muntanya amb un nom tan escaient com el Pedraforca. Però heu de saber que en aquells temps en què els moros causaven el terror als nostre avantpassats, el Pedraforca no tenia pas la forma que té ara.

Una nit, la gent que vivia prop d'aquella muntanya va començar a sentir estranyes remors; tan aviat era un espaordidor espetegar de pedres, com crits que ningú podia saber si eren de persona o d'alguna mena de bèstia salvatge.

Un mal home a Vallcebre

Conta la llegenda que, fa temps, un home va arribar a Vallcebre i, de mica en mica, es va anar fent amb una part del poble. Quan ja ho tenia tot enllestit per fer-se amo de tots els seus indrets, va decidir arreglar-ho legalment i, per això, se n'anà cap a Berga.
La gent del poble va saber les terribles intencions d'aquell mal home; així que van acordar matar-lo. Es reuní tot el poble i van parlar de com s'ho farien per matar-lo.

Museus/centres d'interpretació

Anisoteca

Hi trobarem més de mil ampolles d’anís precintades procedents de tot el món. Es troba dintre del poble de Castell de l’Areny

Audiovisual

Aquest audiovisual és una multiprojecció digital que mostra, de forma dinàmica les diferents parts del riu, des del seu naixement a la seva desembocadura, les espècies d'animals que habiten al riu i al seu entorn, així com un petit repàs a la història de les antigues indústries tèxtils que es van instal·lar a les seves ribes. Es tracta d’un projecte que dóna a conèixer el riu i les seves sensibilitats.

Casa de la Patum

La Patum, la festa berguedana per excel.lència, convertida en una manifestació de teatre popular única en el món, és el miracle que Berga ha sabut realitzar i perpetuar. Un miracle que els habitants de la ciutat que ens han precedit han mantingut viu al llarg de més de sis-cents anys. El 25 de novembre de 2005 una jurat internacional reunit a París acorda que la UNESCO declari la Patum Obra Maestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat.

Centre d'Interpretació del Massís del Pedraforca i la Mineria de Saldes

El centre mostra, a partir d’una exposició permanent, la significació i les particularitats del Pedraforca, muntanya emblemàtica i patrimoni natural, i la mineria del carbó, l’activitat industrial que en els últims cent anys ha marcat la història del municipi. Un audiovisual sobre Saldes i la seva gent completa l’exposició. Es troba a dintre el poble de Saldes.

Centre Interpretació Parc Natural Cadí-Moixeró

Centre d'Interpretació del Parc Natural Cadí-Moixeró

Centre d'Interpretació del Parc Natural del Cadí-Moixeró és un espai on hi ha una sala dedicada a una exposició permanent d'informació general del Parc i, una altra sala, on es projecta l'audiovisual i es fan exposicions temporals.

Centre Medieval i dels Càtars de Bagà

A l’antic palau de Pinós de Bagà hi ha l’exposició permanent sobre el catarisme i l’època medieval a la vila de Bagà. A través de les sales, diferents personatges ens explicaran el lligam dels càtars amb les nostres contrades i coneixerem el ric passat de la capital històrica de l’alt Berguedà.
És interessant completar la visita al Centre Medieval i dels Càtars amb un recorregut pel nucli històric de la vila de Bagà.
S’hi accedeix des de Bagà. Cal sortir en direcció Gisclareny.

Registres del 21 al 40 de 63

« Pàgina 2 » [ 1 | 2 | 3 | 4 ]

Inici · Avís legal · Crèdits · Accessibilitat

Turisme de l'Alt Berguedà