Els tresors de Santa Magdalena

Hi havia tres homes amb tres matxos carregats amb or. Venien de Fumanya. Algú es va assabentar de la marxa d'aquella càrrega i volien escometre'ls, però ells s'adonaren que els seguien.

En una de les parades forçoses del repòs, decidirem amagar el tresor a Vallcebre. Ja hi eren a prop.

Quan van arribar als voltants de l'ermita de Santa Magdalena van fer l'aturada, van decidir el lloc on l'amagarien i van cavar de pressa perquè els que els seguien no ho descobrissin: un fent de guaita i els altres anaven per feina. Quan havien excavat un forat ben gros van enterrar el tresor i, fent palanca al rocam que a la vora hi havia, van tapar l'or que duien. Després carregaren els matxos amb pedres perquè semblés que portaven la valuosa càrrega.

Passà el temps i uns veïns del poble, havent sentit la llegenda de l'or enterrat, van anar a veure un bruixot a qui van explicar el que perseguien. Van fer tracte i aquest els digué aquest consell:

- Agafeu un gat negre i, després de treure-li els ulls, li poseu aquest ungüent; després el deixeu marxar i allà on s'aturi és on està enterrat el tresor.

Aquells homes així ho van fer. Seguiren fil per randa tot el que el bruixot els havia indicat, i allà on es va aturar el gat negre sense ulls es posaren mans a l'obra.

Res no es va tornar a saber d'ells, però diuen que els seus descendents tenen una excel·lent posició.

Comentaris