Introduïu el text de la cerca

amb la participació de

Llocs d'interès :: Natura

Natura


Altres espais protegits
La Baells L’embassament de la Baells tanca la vall del Llobregat poc abans que el riu deixi les muntanyes de l’Alt Berguedà. Els drets vessants coberts de bosc baixen ara a tocar les aigües al llarg de 6 Km. on es pot practicar la pesca i els esports nàutics. La monumental presa que s’atreveix a aturar 115 hm3 té una alçada de més de 100 m.
Les Fonts del Llobregat Pocs rius tenen un lligam tan fort amb la història de Catalunya com el Llobregat. Durant molt temps les seves aigües van esdevenir el veritable motor de la revolució industrial i del progrés del país. Asistir al seu naixement és quelcom molt especial. Les aigües que brollen sota els cingles calcaris de Castellar de n’Hug conformen un escenari d’una espectacular bellesa natural.
Riera de Merlés És una de les úniques mostres dels sistemes naturals de la conca del Llobregat en un bon estat de conservació per la seva qualitat ecològica en les aigües. Hi trobem una vegetació aigualosa i de ribera i també diverses algues. Els seus hàbitats fluvials estan declarats Reserva natural parcial per a la protecció de la llúdriga. Al llarg de la riera hi trobem diversos gorgs i zones de platja que conviden al bany en determinades èpoques de l·any.
Serra de Picancel Aquest espai es troba al límit entre el Baix i l·Alt Berguedà. Aquesta serra està formada per uns relleus molt trencats i unes valls molt tancades i profundes que han permès una excel·lent conservació d·alguna de les seves raconades i dels sistemes naturals de transició entre el Pre-Pirineu i els altiplans i comarques centrals catalanes. Hi trobem un paisatge essencialment forestal on hi predominen les coníferes amb alguns alzinars o rouredes.
Serra de Queralt Amb una extensió de 635 hectàrees, és l'espai natural protegit més proper a la capital del Berguedà. En formen part la Serra de Queralt i la Serra dels Lladres. La seva alçada màxima es troba al cim de Campllong, a 1.589 metres. Va ser declarat espai d·interès natural per la singularitat geològica que li dóna el conjunt acinglerat on es troba. La vegetació predominant és la pineda de pi roig amb diferents variants segons la seva ubicació i enmig s·hi intercalren algunes rouredes.
Serra del Catllaràs Aquest massís calcari té la particularitat que en un espai relativament petit hi trobem una gran diversitat geològica i biològica. Hi trobem vegetació típica dels vessants obacs i solells del Pre-pirineu oriental, des de l·alzinar fins a la roureda, la pineda i la fageda amb boix ·força rara a l·Alt Berguedà). S·hi poden observar espècies, tant de flora com de fauna, de notable interès per la seva raresa i vulnerabilitat, com la flor de neu i el cérvol.
Serra del Verd Es troba al sud de la Serra del Cadí i a l'oest i nord de la d·Ensija i, per tant, comparteix moltes de les característiques d·aquestes serres. El seu punt culminant és el cap del Verd, a 2.289 metres. Té la particularitat de conservar una bona representació d·animals de zones subalpines i montanes, al límit de la seva àrea de distribució, fàcils de veure per ser zona de pas cap a altres espais protegits.
Serra d'Ensija - Rasos de Peguera Constitueix un dels límits meridionals a Catalunya de la vegetació alpina i subalpina i cal destacar, a les parts més altes, el prats alpins amb nombroses espècies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret. A les zones més baixes les pinedes són l·espècie predominant tot i que també hi trobem rouredes de roure martinenc amb boix i fagedes a les zones obagues. La fauna que hi podem trobar és molt semblant a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró tot i que una mica més empobrida.
Els nostres cims
El Cim d'Estela Dels Rasos de Peguera al cim d’Estela La ruta s’inicia en direcció al telesquí de la pista de les Soques. Cal seguir-lo fins al capdamunt per continuar en la mateixa direcció per l’ampla carena que planeja amb tendència a l’esquerra fins a trobar una antena i després amb tendència a la dreta. S’arriba al Pedró, punt més alt de la serra dels Rasos de Peguera. A partir d’aquí es baixa lleugerament fins a un collet amb una bassa. La voregem per la dreta fins arribar als Rasets.
El Comabona La ruta s’inicia a uns 500 metres més amunt del Coll de la Bauma (Gisclareny), en un trencant que hi ha en un revolt molt rodó. La ruta s’inicia en aquest trencant a la dreta, on hi ha una cadena. Seguiu aquest camí uns tres-cents metres, fins al Serrat, on us desviareu cap a l’esquerra per un corriol que marxa pel mig d’un bosc on predomina el pi. El camí s’enfila fent ziga-zagues amb unes espectaculars vistes de la serra d’Ensija i del Pedraforca al darrera.
El Pedraforca El punt de partida de l'ascensió al Pedraforca neix al refugi Lluís Estasen, a 1.640 m. Es pot accedir en cotxe fins el Mirador de Gresolet, des d'aquest indret hi ha un camí que ens hi portarà. Per darrera el refugi surt el camí que ens portarà al coll del Verdet. És força ampla al principi. Molt aviat (20') ens trobarem ja amb les primeres mostres de l'abrupta muntanya, es tracta de la canal de Riambau, on els grans blocs de roques esdevindran el primer petit entrebanc del recorregut.
El Serrat del Migdia El recorregut proposat s’inicia al pla de la Fusta, concretament al pont del Climent, un pont airós que salva el congost que el riu Margançol ha excavat en aquest punt (648 m.). Porta el nom del tractant de fusta que el va construir a començaments del segle XX, tot i que va ser pagat pel senyor Anglarill, el propietari de les Eres de Gardilans. El recorregut està marcat amb marques grogues i el darrer tram de cresta que porta al Serrat del Migdia, amb marques blanques.
El Sobrepuny Iniciem la ruta davant el centre cívic de la Nou i prenem el GR 241 que marxa per la carretera de la Nou a Malanyeu en direcció nord. Just en la darrera casa del poble, es deixa la carretera per prendre un caminet a mà dreta que baixa fins a una font. Pugem fins a cal Patsi i continuem per un corriol que transcorre per dintre el bosc, en una zona boscosa, fent zigazagues. En un moment donat aquest corriol es converteix en un camí de carro, poc transitat que anem seguint.
Llocs singulars
Wellness Center Spa Berga Resort BERGA RESORT disposa d'un WELLNESS CLUB amb un centre esportiu de 12.000 m2 i SPA amb àrea termal. DESCOBREIX ELS BENEFICIS DEL NOSTRE CIRCUIT TERMAL - SPA - Disminueix i relaxa la tensió muscular i la musculatura cervical. - Disminueix el dolor articular. - Elimina l'estrès i les toxines. - Activa la circulació. - Preveu les inflamacions i facilita la recuperació de les pràctiques esportives.
Massís del Pedraforca
Massís del Pedraforca L·any 1982 va ser declarat Paratge Natural d·Interès Nacional per conservar la seva vegetació i singular bellesa, tot garantint la restauració de les mines de carbó a cel obert. Aquest massís és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya amb una gran riquesa biològica i geològica. É s una muntanya que s·alça des dels 1.300 metres fins als 2.497 del pollegó superior en una base de no més de tres quilòmetres.
Miradors/vistes panoràmiques
Mirador de Gresolet
Mirador de la Figuerassa Situat al capdamunt del serrat de la Figuerassa, des d'aquest mirador es pot gaudir d'una meravellosa vista panoràmica del Baix Berguedà i del Bages. S'hi accedeix per la carretera forestal que condueix a la Casanova de les Garrigues.
Mirador del Roc de la Lluna
Mirador dels Orris
Parc Natural del Cadí Moixeró
Parc Natural del Cadí Moixeró El Parc Natural del Cadí Moixeró és el segon de major extensió de Catalunya, amb 41.342 hectàrees, que abasten les comarques del Berguedà, l'alt Urgell i la Cerdanya. Inclou zones de muntanya entre els 900 i els 2.648 m. d’altitud. S’hi troba una variada geologia, flora i fauna, característiques dels ambients mediterranis, alpins i eurosiberians. S’hi troben més de 230 espècies d’aus, mamífers, amfibis, rèptils i peixos i més de 1.500 plantes.

Altres espais protegits

La Baells

L’embassament de la Baells tanca la vall del Llobregat poc abans que el riu deixi les muntanyes de l’Alt Berguedà. Els drets vessants coberts de bosc baixen ara a tocar les aigües al llarg de 6 Km. on es pot practicar la pesca i els esports nàutics. La monumental presa que s’atreveix a aturar 115 hm3 té una alçada de més de 100 m.

Les Fonts del Llobregat

Pocs rius tenen un lligam tan fort amb la història de Catalunya com el Llobregat. Durant molt temps les seves aigües van esdevenir el veritable motor de la revolució industrial i del progrés del país. Asistir al seu naixement és quelcom molt especial. Les aigües que brollen sota els cingles calcaris de Castellar de n’Hug conformen un escenari d’una espectacular bellesa natural.

Riera de Merlés

És una de les úniques mostres dels sistemes naturals de la conca del Llobregat en un bon estat de conservació per la seva qualitat ecològica en les aigües.
Hi trobem una vegetació aigualosa i de ribera i també diverses algues. Els seus hàbitats fluvials estan declarats Reserva natural parcial per a la protecció de la llúdriga.
Al llarg de la riera hi trobem diversos gorgs i zones de platja que conviden al bany en determinades èpoques de l·any.

Serra de Picancel

Aquest espai es troba al límit entre el Baix i l·Alt Berguedà. Aquesta serra està formada per uns relleus molt trencats i unes valls molt tancades i profundes que han permès una excel·lent conservació d·alguna de les seves raconades i dels sistemes naturals de transició entre el Pre-Pirineu i els altiplans i comarques centrals catalanes. Hi trobem un paisatge essencialment forestal on hi predominen les coníferes amb alguns alzinars o rouredes.

Serra de Queralt

Amb una extensió de 635 hectàrees, és l'espai natural protegit més proper a la capital del Berguedà. En formen part la Serra de Queralt i la Serra dels Lladres. La seva alçada màxima es troba al cim de Campllong, a 1.589 metres.
Va ser declarat espai d·interès natural per la singularitat geològica que li dóna el conjunt acinglerat on es troba.
La vegetació predominant és la pineda de pi roig amb diferents variants segons la seva ubicació i enmig s·hi intercalren algunes rouredes.

Serra del Catllaràs

Aquest massís calcari té la particularitat que en un espai relativament petit hi trobem una gran diversitat geològica i biològica. Hi trobem vegetació típica dels vessants obacs i solells del Pre-pirineu oriental, des de l·alzinar fins a la roureda, la pineda i la fageda amb boix ·força rara a l·Alt Berguedà). S·hi poden observar espècies, tant de flora com de fauna, de notable interès per la seva raresa i vulnerabilitat, com la flor de neu i el cérvol.

Serra del Verd

Es troba al sud de la Serra del Cadí i a l'oest i nord de la d·Ensija i, per tant, comparteix moltes de les característiques d·aquestes serres. El seu punt culminant és el cap del Verd, a 2.289 metres. Té la particularitat de conservar una bona representació d·animals de zones subalpines i montanes, al límit de la seva àrea de distribució, fàcils de veure per ser zona de pas cap a altres espais protegits.

Serra d'Ensija - Rasos de Peguera

Constitueix un dels límits meridionals a Catalunya de la vegetació alpina i subalpina i cal destacar, a les parts més altes, el prats alpins amb nombroses espècies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret. A les zones més baixes les pinedes són l·espècie predominant tot i que també hi trobem rouredes de roure martinenc amb boix i fagedes a les zones obagues.
La fauna que hi podem trobar és molt semblant a la del Parc Natural del Cadí-Moixeró tot i que una mica més empobrida.

Els nostres cims

El Cim d'Estela

Dels Rasos de Peguera al cim d’Estela

La ruta s’inicia en direcció al telesquí de la pista de les Soques. Cal seguir-lo fins al capdamunt per continuar en la mateixa direcció per l’ampla carena que planeja amb tendència a l’esquerra fins a trobar una antena i després amb tendència a la dreta. S’arriba al Pedró, punt més alt de la serra dels Rasos de Peguera.
A partir d’aquí es baixa lleugerament fins a un collet amb una bassa. La voregem per la dreta fins arribar als Rasets.

El Comabona

La ruta s’inicia a uns 500 metres més amunt del Coll de la Bauma (Gisclareny), en un trencant que hi ha en un revolt molt rodó. La ruta s’inicia en aquest trencant a la dreta, on hi ha una cadena. Seguiu aquest camí uns tres-cents metres, fins al Serrat, on us desviareu cap a l’esquerra per un corriol que marxa pel mig d’un bosc on predomina el pi. El camí s’enfila fent ziga-zagues amb unes espectaculars vistes de la serra d’Ensija i del Pedraforca al darrera.

El Pedraforca

El punt de partida de l'ascensió al Pedraforca neix al refugi Lluís Estasen, a 1.640 m. Es pot accedir en cotxe fins el Mirador de Gresolet, des d'aquest indret hi ha un camí que ens hi portarà.

Per darrera el refugi surt el camí que ens portarà al coll del Verdet. És força ampla al principi. Molt aviat (20') ens trobarem ja amb les primeres mostres de l'abrupta muntanya, es tracta de la canal de Riambau, on els grans blocs de roques esdevindran el primer petit entrebanc del recorregut.

El Serrat del Migdia

El recorregut proposat s’inicia al pla de la Fusta, concretament al pont del Climent, un pont airós que salva el congost que el riu Margançol ha excavat en aquest punt (648 m.). Porta el nom del tractant de fusta que el va construir a començaments del segle XX, tot i que va ser pagat pel senyor Anglarill, el propietari de les Eres de Gardilans. El recorregut està marcat amb marques grogues i el darrer tram de cresta que porta al Serrat del Migdia, amb marques blanques.

El Sobrepuny

Iniciem la ruta davant el centre cívic de la Nou i prenem el GR 241 que marxa per la carretera de la Nou a Malanyeu en direcció nord. Just en la darrera casa del poble, es deixa la carretera per prendre un caminet a mà dreta que baixa fins a una font. Pugem fins a cal Patsi i continuem per un corriol que transcorre per dintre el bosc, en una zona boscosa, fent zigazagues. En un moment donat aquest corriol es converteix en un camí de carro, poc transitat que anem seguint.

Llocs singulars

Wellness Center Spa Berga Resort

BERGA RESORT disposa d'un WELLNESS CLUB amb un centre esportiu de 12.000 m2 i SPA amb àrea termal.

DESCOBREIX ELS BENEFICIS DEL NOSTRE CIRCUIT TERMAL - SPA

- Disminueix i relaxa la tensió muscular i la musculatura cervical.
- Disminueix el dolor articular.
- Elimina l'estrès i les toxines.
- Activa la circulació.
- Preveu les inflamacions i facilita la recuperació de les pràctiques esportives.

Massís del Pedraforca

L·any 1982 va ser declarat Paratge Natural d·Interès Nacional per conservar la seva vegetació i singular bellesa, tot garantint la restauració de les mines de carbó a cel obert. Aquest massís és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya amb una gran riquesa biològica i geològica.
É s una muntanya que s·alça des dels 1.300 metres fins als 2.497 del pollegó superior en una base de no més de tres quilòmetres.

Miradors/vistes panoràmiques

Mirador de Gresolet

Mirador de la Figuerassa

Situat al capdamunt del serrat de la Figuerassa, des d'aquest mirador es pot gaudir d'una meravellosa vista panoràmica del Baix Berguedà i del Bages. S'hi accedeix per la carretera forestal que condueix a la Casanova de les Garrigues.

Mirador del Roc de la Lluna

Mirador dels Orris

Parc Natural del Cadí Moixeró

Parc Natural del Cadí Moixeró

El Parc Natural del Cadí Moixeró és el segon de major extensió de Catalunya, amb 41.342 hectàrees, que abasten les comarques del Berguedà, l'alt Urgell i la Cerdanya. Inclou zones de muntanya entre els 900 i els 2.648 m. d’altitud. S’hi troba una variada geologia, flora i fauna, característiques dels ambients mediterranis, alpins i eurosiberians.
S’hi troben més de 230 espècies d’aus, mamífers, amfibis, rèptils i peixos i més de 1.500 plantes.

Registres del 1 al 20 de 54

Pàgina 1 » [ 1 | 2 | 3 ]

Inici · Avís legal · Crèdits · Accessibilitat

Turisme de l'Alt Berguedà