Les Bruixes del Pedraforca

Segurament enlloc del món hi ha una muntanya amb un nom tan escaient com el Pedraforca. Però heu de saber que en aquells temps en què els moros causaven el terror als nostre avantpassats, el Pedraforca no tenia pas la forma que té ara.

 

Una nit, la gent que vivia prop d'aquella muntanya va començar a sentir estranyes remors; tan aviat era un espaordidor espetegar de pedres, com crits que ningú podia saber si eren de persona o d'alguna mena de bèstia salvatge.

 

Quan, passada la nit, tothom va poder sortir de les cases i amagatalls on es protegien dels moros, es van trobar amb un fet que ningú no s’hagués cregut de no haver-ho vist amb els seus ulls: dalt la muntanya, allà on mai no hi havia hagut sinó rocs i matolls, s'aixecava, amenaçadorament, un castell d'altes torres i murs poderosos.

 

- Semblava obre del diable -deia un- Qui, sinó ell, podia aixecar aquesta fortalesa amb una sola nit?

 

- Ara sí que estem perduts: un castell encantat! - s'exclama un altre -. Si els moros han fet tractes amb el dimoni només ens en poden venir desgràcies.

 

I, efectivament, des de dalt d'aquell castell, que dominava les valls del voltant els sarraïns, ajudats per les mateixes forces del mal, disparaven les sagetes contra tota persona que gosés apropar-se ala muntanya.

 

Ben aviat van veure, els cristians, que amb les seves pobres forces mai no podrien alliberar-se d'aquell perill. No era contra els sarraïns, tan sols, que lluitaven; el seu enemic eren, també, les fúries de l’ infern, i contra elles només hi valia l'ajut de Déu. Dones i vells, grans i petits, tots pregaven demanant que s'acabés aquell terror, i la nit de Sant Silvestre, que és la darrera nit de l'any, de nou se sentí retrunyir la muntanya enmig d'una tempesta de llamps i trons.

 

L'endemà al matí, la gent d'aquells verals va descobrir, amb gran sorpresa, que el cim s'havia ensorrat i que del castell encantat només en quedava una tartera de rocs enmig de dues punxes, talment com si la muntanya s’hagués convertit en una foca de pedra, el Pedraforca.

 

I diu la gent de Saldes i Gósol que, des de llavors, cada nit de sant Silvestre es tornen a sentir crits i esgarips a dalt de la muntanya: són les bruixes del Pedraforca, que es troben per celebrar una festa en honor del diable i recordar aquell castell encantat. Fins i tot hi ha qui diu que les ha vistes volar enfilades en escombres.

 

Jo, si he de dir la veritat, no m'ho crec gaire; però, per si de cas, la nit de fi d'any m'estimo més passar-la  a casa.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Font d'informació	Sis llegendes del Berguedà, Jaume Fígols i Nèlida Fornell, Àmbit de Recerques del Berguedà, 1993
Població	Saldes

Esportius

• Volta per la falda del Pedraforca i la vall de Gresolet

Centra els elements al mapa

Comentaris