Feia molt de fred aquell hivern. Quan en Joan de la Panella sortida de donar menjar al bestiar de l'estable va trobar-se davant per davant del pare Llop. El pare Llop era un home amb qui ningú no volia tractes. Vivia a la cova dels Orriols, prop de Castellar de n'Hug, i es deia que tots els ramats de llops d'aquelles muntanyes l'obeïen com si fos el seu amo. - Fa molt fred, Joan. No m'hi puc estar, a la cova dels Orriols. Deixa'm passar aquesta nit a casa teva- va demanar el pare Llop. En Joan no en va voler saber res i el va fer fora de males maneres. Des d'aquella mateixa nit, els llops van començar a atacar als seus remats i, gairebé cada matí, en Joan es trobava amb alguna ovella morta o estimbada. Al mercat de la Pobla no es parlava d'altre cosa. - Si no fem una batuda per aturar els llops aviat no hi haurà cap ramat segur- deien els pagesos. Així doncs, van reunir els millors caçadors de la contrada i van sortir a empaitar els llops. Però moltes vegades passa que dir les coses no és el mateix que fer-les: els ramats de llops es passejaven pel davant dels caçadors sense que aquests en poguessin batre ni un de sol. Tan bon punt prenien l'arma, els llops es feien fonedissos i apareixien un tros més enllà, fora del seu abast. I les poques vegades que disparaven erraven el tret. - Això ha de ser cosa del pare Llop- deien. En Joan va acabar convençut que d'aquella manera no aconseguirien res. Va desar l'escopeta i va prendre una determinació: -Hauré de fer les paus amb el pare Llop. Si em faig amic seu, potser a la fi estarem tranquils. Des d'aquell dia, cada vegada que el pare Llop passava prop de la Penella, era convidat a entrar i se'l tractava d'allò més bé. Quan feia massa fred, hi havia neu o tempesta, el pare Llop sabia que a casa d'en Joan seria ben rebut. I com que ningú no és tan dolent de tornar mal per bé, ben aviat els llops van deixar d'escometre els ramats d'en Joan.
Font d'informació | Sis llegendes del Berguedà, Jaume Fígols, Nèlida Fornell, àmbit de recerques del Berguedà, 1993 |
---|---|
Població | Castellar de n'Hug |
Comentaris