El castell de Saldes i els moros

El castell de Saldes feia molta enveja als moros, que el van voltar per tot arreu i es van posar al cap de fer-se'l seu, costés el que costés. El setge va durar mesos i anys, i va arribar un moment que els qui defensaven el castell no van disposar de la força suficient per a defensar-lo i va decidir abandonar-lo.

Una nit molt fosca, en què era impossible de veure res, van obrir les portes del castell i, muntats en cavalls, els defensors van emprendre camí avall. Per tal de desorientar els moros, els defensors van camviar la direcció de les ferradures dels cavalls, de manera que semblava que entressin al castell en comptes de sortir-ne. Quan ja eren molt enllà, els va semblar que pel darrera seu i vers el castell es veia com una claror molt forta; es van girar i van veure dalt del cel i damunt mateix del castell una gran creu de foc que brillava i centellejava.

Els fugitius van restar parats i van creure que alló era un avís del Cel perquè no abandonessin el castell, que la providència divina els ampararia. Van girar gropa i van tornar cap al castell; abans, però, van desferrar els cavalls i els van posar les ferradures del dret.

A l'endemà els moros, que estaven una mica atordits pel signe lluminós que la nit abans havien vist sortir dalt del cel, van veure per tots els voltants del castell un gran nombre de petjades de cavall, totes disposades en direcció al castell. Van creure que els assejats havien rebut un gran reforç que els devia haver arribat de manera providencial i que aquell signe de la creu en el cel en devia ser el senyal. I, convençuts que ells no podien res contra el voler del Cel, van abandonar l'empresa i s'en van anar cames ajudeu-me per por de rebre un gran atac.

Comentaris