El castell de Blancafort

A mig camí entre Berga i Cercs, en una casa de pagès a prop del castell de Blancafort, hi vivia una noia anomenada Griselda, i era tan bonica que el senyor del castell se’n va enamorar. En aquells temps no era gaire ben vist que un noble cavaller es casés amb algú que no era de la noblesa però, després de veure a Griselda, el senyor de Blancafort ja no va tenir ulls per a ningú més i, desoint els consells de tothom, no va parar fins a casar-s’hi.

El cap d’un temps, el senyor de Blancafort va haver de marxar a lluitar contra els moros. Les guerres ja se sap que no han estat mai una cosa bona: per desgràcia, en Blancafort fou greument ferit i temia per perdre la vida. Així doncs, va demanar a un cavaller anomenat Galderic que portés un missatge a la seva esposa Griselda.

Arribat a Blancafort, el cavaller Galderic de seguida va adonar-se de la formosor de la dama Griselda i, amb l’excusa de refer-se del seu viatge, va quedar-se uns dies al castell. La qüestió era no haver-se d’apartar d’aquella senyora tan bonica i, com era d’esperar, se la va acabar mirant amb ulls de peix, que són els ulls que posen els enamorats quan perden l’enteniment.

- Tan de bo, bon cavaller- li digué un dia la formosa Griselda, m’haguessis portat notícies més falagueres. I ja que jo mateixa no ho puc fer, et demano que vagis allà on és el meu marit i, quan l’hagis vist, tornis per dir-me com es troba.

Creu-t’ho- Va pensar en Galderic per dintre seu.- Ara que t’he trobat no et deixaré escapar.

I després, en veu alta va dir:

-Senyora, serà com vós demaneu. Que preparin el meu cavall. Demà mateix me’n torno el camp de batalla per saber noves del bon Blancafort.

El cavaller Galderic va passar un temps fora del castell perquè tothom cregués que se n’havia anat de debò i , al cap d’unes setmanes, es tornà a presentar a la jove senyora Griselda portant-li notícies falses.

-El vostre marit, senyora- mentí el molt taïdor -, ha mort, matant moros i servint Déu, com escau a un bon cavaller cristià.

Dama Griselda no tenia cap motiu per desconfiar de les paraules d’en Galderic, i va creure, ben de debò, que el seu marit era mort i ben mort. La pena que tingué fou tan gran que va plorar-lo durant dies i dies. Però, com que no hi ha mal que temps no curi, de mica en mica la seva tristesa s’anà esllanguint fins a convertir-se en un record.

Mentrestant, el cavaller traïdor es va anar guanyant la confiança i l’amistat de la dama. Li deia dolces paraules de consol, l’acompanyava en els seus passejos, tenia cura que res no li enterbolís l’esperit i l’ajudava a enterrar la seva pena. I el final li demanà la mà amb tan bones paraules i maneres que la bella Griselda acceptà de casar-s’hi.

La veritat, però, sempre arriba que se sap. I en aquest cas s’escaigué que, el mateix dia del casament, el senyor de Blancafort (que no era pas mort, sinó, que viu i ben viu, i ja s’havia restablert de les seves ferides)va tornar al castell i descobrí la traïdoria d’aquell mal cavaller sense paraula.

-El que has fet, Galderic -s’exclamà en Blancafort-, no és obra de cavaller. Prepara’t per pagar la teva mala acció.

I com que la traïció en aquells temps només es pagava amb la mort, el senyor Blancafort va lluitar ferotgement contra el cavaller Galderic fins fer-lo caure als seus peus amb l’espasa clavada el pit.

Enmig d’aquella escena de sang i fetge, dama Griselda va fer allò que acostumaven a fer totes les damisel•les en casos semblants: desmaiar-se i caure a terra ben rodona. Pel que es va veure havien estat masses emocions en un sol dia. I quan , finalment, va tornar en si, només feia que demanar perdó, tement que la fúria d’en Blancafort es girés també contra ella.

Però en Blancafort sabia prou bé quan convé ser ferotge i venjatiu, i quan s’escau ser just i mesurat.

- Bella Griselda - digué-, bé prou que, si volgués, tindria motiu per estar enfadat amb vós. Però entenc que heu estat enganyada i que no hauríeu acceptat en Galderic si no haguéssiu sabut que jo era viu. Per això no heu de témer res ni us cal demanar perdó , perquè seria injust castigar qui no té culpa.

I així aclarides les coses tot va tornà a ser com al principi.

Comentaris