Altres espais protegits |
|
És una de les úniques mostres dels sistemes naturals de la conca del Llobregat en un bon estat de conservació per la seva qualitat ecològica en les aigües. | |
Aquest espai es troba al límit entre el Baix i l·Alt Berguedà. Aquesta serra està formada per uns relleus molt trencats i unes valls molt tancades i profundes que han permès una excel·lent conservació d·alguna de les seves raconades i dels sistemes naturals de transició entre el Pre-Pirineu i els altiplans i comarques centrals catalanes. Hi trobem un paisatge essencialment forestal on hi predominen les coníferes amb alguns alzinars o rouredes. | |
Amb una extensió de 635 hectàrees, és l'espai natural protegit més proper a la capital del Berguedà. En formen part la Serra de Queralt i la Serra dels Lladres. La seva alçada màxima es troba al cim de Campllong, a 1.589 metres. | |
Aquest massís calcari té la particularitat que en un espai relativament petit hi trobem una gran diversitat geològica i biològica. Hi trobem vegetació típica dels vessants obacs i solells del Pre-pirineu oriental, des de l·alzinar fins a la roureda, la pineda i la fageda amb boix ·força rara a l·Alt Berguedà). S·hi poden observar espècies, tant de flora com de fauna, de notable interès per la seva raresa i vulnerabilitat, com la flor de neu i el cérvol. | |
Es troba al sud de la Serra del Cadí i a l'oest i nord de la d·Ensija i, per tant, comparteix moltes de les característiques d·aquestes serres. El seu punt culminant és el cap del Verd, a 2.289 metres. Té la particularitat de conservar una bona representació d·animals de zones subalpines i montanes, al límit de la seva àrea de distribució, fàcils de veure per ser zona de pas cap a altres espais protegits. | |
Serra d'Ensija - Rasos de Peguera Constitueix un dels límits meridionals a Catalunya de la vegetació alpina i subalpina i cal destacar, a les parts més altes, el prats alpins amb nombroses espècies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret. A les zones més baixes les pinedes són l·espècie predominant tot i que també hi trobem rouredes de roure martinenc amb boix i fagedes a les zones obagues. | |
Els nostres cims |
|
Dels Rasos de Peguera al cim d’Estela | |
La ruta s’inicia a uns 500 metres més amunt del Coll de la Bauma (Gisclareny), en un trencant que hi ha en un revolt molt rodó. La ruta s’inicia en aquest trencant a la dreta, on hi ha una cadena. Seguiu aquest camí uns tres-cents metres, fins al Serrat, on us desviareu cap a l’esquerra per un corriol que marxa pel mig d’un bosc on predomina el pi. El camí s’enfila fent ziga-zagues amb unes espectaculars vistes de la serra d’Ensija i del Pedraforca al darrera. | |
El punt de partida de l'ascensió al Pedraforca neix al refugi Lluís Estasen, a 1.640 m. Es pot accedir en cotxe fins el Mirador de Gresolet, des d'aquest indret hi ha un camí que ens hi portarà. | |
El recorregut proposat s’inicia al pla de la Fusta, concretament al pont del Climent, un pont airós que salva el congost que el riu Margançol ha excavat en aquest punt (648 m.). Porta el nom del tractant de fusta que el va construir a començaments del segle XX, tot i que va ser pagat pel senyor Anglarill, el propietari de les Eres de Gardilans. El recorregut està marcat amb marques grogues i el darrer tram de cresta que porta al Serrat del Migdia, amb marques blanques. | |
Iniciem la ruta davant el centre cívic de la Nou i prenem el GR 241 que marxa per la carretera de la Nou a Malanyeu en direcció nord. Just en la darrera casa del poble, es deixa la carretera per prendre un caminet a mà dreta que baixa fins a una font. Pugem fins a cal Patsi i continuem per un corriol que transcorre per dintre el bosc, en una zona boscosa, fent zigazagues. En un moment donat aquest corriol es converteix en un camí de carro, poc transitat que anem seguint. | |
Llocs singulars |
|
Wellness Center Spa Berga Resort | |
Massís del Pedraforca |
|
L·any 1982 va ser declarat Paratge Natural d·Interès Nacional per conservar la seva vegetació i singular bellesa, tot garantint la restauració de les mines de carbó a cel obert. Aquest massís és una de les zones naturals més emblemàtiques de Catalunya amb una gran riquesa biològica i geològica. | |
Miradors/vistes panoràmiques |
|
| |
Situat al capdamunt del serrat de la Figuerassa, des d'aquest mirador es pot gaudir d'una meravellosa vista panoràmica del Baix Berguedà i del Bages. S'hi accedeix per la carretera forestal que condueix a la Casanova de les Garrigues. | |
| |
| |
Parc Natural del Cadí Moixeró |
|
El Parc Natural del Cadí Moixeró és el segon de major extensió de Catalunya, amb 41.342 hectàrees, que abasten les comarques del Berguedà, l'alt Urgell i la Cerdanya. Inclou zones de muntanya entre els 900 i els 2.648 m. d’altitud. S’hi troba una variada geologia, flora i fauna, característiques dels ambients mediterranis, alpins i eurosiberians. | |
Parcs acrobàtics forestals |
|
Parc d'aventura amb més de 30 jocs: Tirolines, Ponts, Xarxes, Sants de Tarzan, Lianes, Estreps, Monopatí, Túnel, etc.. distribuïts en quatre circuits : | |
Una proposta diferent... |