Turbians

Gisclareny és un municipi de població dispersa. A mitjan del segle XIX hi havia unes 120 masies repartides pel seu territori, la majoria d’elles d’una gran pobresa. Els excursionistes de principis de segle XX coincideixen a descriure el poble com un lloc on regnava la misèria, amb una agricultura de subsistència -molt lluny de l’entorn idíl•lic actual-. Aquesta ruta permet conèixer alguns d’aquests masos, alguns convertits en segones residències, altres en ruïnes. Les nombroses feixes que es poden veure a la cara sud són testimoni mut dels intents per arrancar sostén de la terra. També ofereix excel•lents vistes del Pedraforca, Ensija i la vall de Saldes per la cara sud, i el Moixeró i la vall del Bastareny per la cara nord. La ruta transcorre per dintre el parc natural del Cadí–Moixeró.

Pista avall, en direcció cap al coll de Turbians, trobareu el mirador en memòria d’Albert Arilla, un guarda del parc i veí de Gisclareny mort en accident a la muntanya. Des del mirador podeu admirar l’església de Turbians, el nucli de població de Gisclareny (barris del Roser i Berta), la serra d’Ensija i el Pedraforca.

La ruta us portarà ben aviat a Sant Miquel de Turbians, antiga església parroquial. Tot i que se’n tenen notícies des del segle X, l’edifici no presenta cap característica d’aquesta època. Tan sols la porta d’entrada té trets del romànic, la resta és fruit de les reformes efectuades en el segle XVIII. Ha estat restaurada recentment. La clau es pot trobar a Cal Pedrals (a la carretera de Gisclareny, encreuament del raval de Vilella).

Adossada al campanar de l’església, veiem la casa de cal Campaner. A llevant hi ha les ruïnes del paller i al coll, la bassa.

Des d’aquí tornem enrere fins a trobar novament les marques. Després de creuar la pista agafareu un camí, amb alguns punts estrets i de terra solta on cal anar en compte, que flanqueja la muntanya fins a sota la casa de cal Raler, una de les cases més pròsperes en el seu temps, ara convertida en segona residència.

Poc després trobareu la font de cal Pere Vilella. Està amagada sota unes pedres. Si aixequeu la tapa de goma, veureu un tub del qual surt un raig d’aigua. La major part de l’aigua s’ha canalitzat cap a una bassa, a sota. Uns 20 metres abans de la font, tapades per l’herba, trobareu les ruïnes de cal Perleta. Heu de buscar unes parets baixes amb cantonades al costat del camí: és la casa. Es va abandonar a la segona meitat del segle XIX. Les ruïnes (en millor estat) de la casa del cal Pere Vilella les trobareu a sobre, al peu de la pista forestal que va a la collada de Turbians. Es va abandonar a principis de segle XX.

A partir d’aquí haureu de seguir un corriol que puja fins al coll de Turbians. En aquest punt hi ha un pal indicador que ens marca la direcció per arribar al mirador de la Roca Tiraval. En aquest mateix punt convergeix un altre sender local de Gisclareny. Continuant la ruta pel camí senyalitzat, al cap de 5 minuts, aquest es divideix. Si voleu anar fins al mirador de la Roca Tiraval cal anar cap a la dreta pel camí no senyalitzat (es veu un > tallat en el pi de davant). Cal caminar uns 20 minuts per la cresta fins a arribar al pal de la bandera. Hi ha una llibreta per escriure les vostres impressions, si voleu. Magnífiques vistes de tot el Moixeró, des del coll de Pendís fins al Puigllançada, amb Bagà al vostres peus. Per retornar al camí senyalitzat, cal desfer el mateix corriol.

Pels que no heu anat al mirador de la Roca Tiraval, pocs minuts després de passar el coll de la Culledassa teniu una altra oportunitat de veure un panorama semblant des d’un balcó natural.

Pugeu pel mig dels pins per arribar a la plana del Cau, situada al vessant de la muntanya, antigament pastures, ara un esplèndid bosc de pi roig i negre.

A la baixada final de la ruta, el camí passa per un canal a la roca i desemboca enfront d’una paret calcària. Aquí hi ha un camí que marxa cap a l’esquerra. Seguint-lo tres o quatre metres s’arriba a un llom, davant veureu les ruïnes de la casa de la Portella adossades a la roca i mirant cap al sud. Aquesta casa també es va abandonar tan aviat com es va poder; l’any 1860 ja no hi havia ningú.

Documentació adjunta

• Turbians (turbians__definitiu_paper__ruta_a.plt - 37,68 KB)

Cultura

• Les bruixes de Galigan (Gisclareny)

Natura

• Parc Natural del Cadí Moixeró