Les bruixes de Galigan (Gisclareny)

Abans la gent passava per camins de muntanya, collada enllà. Un dels colls més freqüentat era el del Pendís. Per arribar-hi, es podien triar dos camins que es troben a Gisclareny: el que passava per Escriu i el que seguia per Galigan. El de Galigan era més dolent, però es feia drecera. Per aixó, nomès hi passava la gent a peu, mentre que pel d'Escriu es podia passar amb animals de tragí.

Pel camí de Galigan hi havia un casalot, del mateix nom, i com en totes les cases d'aquell temps hi havia un forn de pa.

Un dia que plovia, una gent es va aixoplugar dins del casalot, ja molt malmès i mig enrunat. Tot d'una, van veure una dona que sortia per la boca del forn i, esparverats, van sortir corrent creien que havien topat amb una bruixa. Havent-ho explicat, va començar a córrer la fama que a Galigan hi havia bruixes.

L'explicació, però, era molt més senzilla. Resulta que es va saber que una dona, buscant les seves cabres perdudes per aquells voltants, va ser sorpresa pel xàfec i, veient la casa de Galigan a prop, s'hi va aixoplugar. Tan malmesa estava la casota que l'unic lloc que no tenia degoters era el forn, i allí es va ficar. Sentint sorolls, va treure el cap per la boca del forn, just al temps de veure com una gent fugia esperitada creient haver vist una bruixa.

Familiars

• Turbians