Esportius |
|
A la Tosa pel coll de Comafloriu L’itinerari que us proposem transcorre íntegrament per dintre del parc natural del Cadí-Moixeró, concretament pel seu costat més oriental. L’excursió s’inicia en el refugi de Rebost, des d’on es puja cap a la Tosa pel coll de Comafloriu i es retorna pel camí del coll de Jou, l’antic camí Reial que unia el Berguedà amb la Cerdanya. | |
Ascensió a les Penyes Altes de Moixeró Tot i la considerable alçada i els rigors que imposen el Cadí i el Moixeró, al llarg de la història s’han trobat passos amables per creuar aquestes serres. El coll de Jou n’ha estat un dels més importants i dels més transitats. Aquesta excursió ens permet ascendir a les Penyes Altes de Moixeró passant per aquí camí i tornar per la Canal de la Serp tot travessant una de les fagedes més imponents del Berguedà. | |
El passat històric d’aquest racó del Berguedà ve marcat per l’explotació de les mines de carbó. Recorrent aquesta ruta podreu observar dos elements que manifesten aquesta activitat: les restes de diverses mines i les petjades de dinosaures. Podeu completar la ruta amb la visita al Museu de les Mines de Cercs i aprofundir en el coneixement d’aquest món tan obscur. | |
De Sant Jordi a Peguera (anada pel camí dels plans i tornada pel camí ral) La ruta s’inicia darrera l’escola de Sant Jordi de Cercs. Cal prendre una carretera enquitranada que, al cap de pocs metres, es converteix en una pista de grava. Trobem un indicador que porta a Peguera pel camí dels planos que cal seguir. Uns metres més endavant, a les vistes de la casa de la mina, cal agafar un camí de terra a mà esquerra i baixar fins al pontet que creua el torrent de Peguera per sota de les imponents restes del pont del tren de Peguera. | |
Aquest itinerari té dues parts ben diferenciades: la pujada es fa seguint l’antic camí ral de la Cerdanya –ombrívol i refrescant- que segueix la vall del riu Pendís, que s’ha d’anar creuant a gual en molts indrets. Com a contrapunt, la baixada ressegueix l’equena de la Boixassa, ampla i assolellada, amb grans panoràmiques i una manca total d’aigua. | |
La serra d’Ensija és un mirador extraordinari de l’Alt Berguedà. Des del seu cim culminant, la Gallina Pelada, altrament anomenat Cap Llitzet, podreu gaudir de vistes espectaculars cap al massís del Pedraforca i de la serra del Cadí cap al vessant nord i dels Rasos de Peguera i el port del Compte cap al vessant sud. En aquesta ocasió us proposem fer l’ascensió a aquesta terra pel seu vessant nord. | |
La Volta al Catllaràs PR-C 52 / GR - 4 El Catllaràs és potser una de les serres menys conegudes del Berguedà però també una de les més interessants. Quatre de les rutes proposades en aquest apartat donen diverses perspectives del vessant sud. Aquest ruta us endinsarà cap a la vessant nord amb un itinerari que combina passat religiós, ús agrícola i ramader i explotació minera en un marc de gran bellesa paisatgística. | |
L'Olla de Sant Julià de Cerdanyola PR-C 129 Sant Julià de Cerdanyola és un poble situat en una àmplia vall sobre Guardiola de Berguedà. Un impressionant salt separa aquests dos pobles, després de salvar el desnivell, amb les impressionants vistes que es van obrint de les serres del Berguedà, el primer que crida l’atenció a mesura que ens apropem al poble són les inacabables fileres de parets i, darrere, espessos boscos. | |
Pedraforca 360º és una ruta al voltant de la muntanya més màgica de Catalunya: el Pedraforca. Us proposem donar una volta pel perímetre d’aquesta muntanya i descobrir cadascun dels seus racons. La sortida es fa des de Gósol prenent el camí de Cerdanya que us portarà fins al Collell, pas natural del Cadí al Pedraforca i vessant d’aigües entre el Segre i el Llobregat. | |
Pels Cingles de Vallcebre PR-C 128 A vista d'ocell, el municipi de Vallcebre s'assembla a un con inclinat, elevat sobre grans parets rocoses. La ruta circular ens porta pel perímetre d'aquestes parets i d'aquí ve el seu principal atractiu: les vistes privilegiades de pràcticament totes les serres del Berguedà i algunes del Ripollès. Per als amants de les grans panoràmiques, aquesta ruta serà una delícia pràcticament de principi a fi. L'entorn pel qual transcorre és eminentment agrícola. | |
Pels entorns de Vilada PR-C 147 Aquesta comarca està plena de racons que, en poca distància, ofereixen múltiples sorpreses i curiositats. El tram nord d’aquesta ruta n’és un; sobre un fons de muntanyes calcàries de formes impressionants, aquesta ruta va desgranant alguns secrets del passat recent i llunyà d’aquest territori. | |
Introducció | |
Volta per la falda del Pedraforca i la vall de Gresolet Saldes té dos atractius de primer ordre: el Pedraforca i Gresolet. Aquesta ruta permet veure diverses perspectives d’ambdós. Tot i que té llargs trams de carretera i pista forestal, queden compensats a bastament per les impressionants vistes. La tornada es fa pel camí de la Costa, l’antic camí que unia Gresolet i Saldes, que és d’una gran bellesa. | |
Volta per les Canals de Catllarí L’any 1908, es va fer la primera sortida als Rasos de Peguera per provar un nou esport: l’esquí. Per donar servei a la creixent popularitat d’aquest esport, l’any 1933 es va construir el refugi dels Rasos de Peguera seguint l’arquitectura alpina de l’època. En aquells temps, els accessos eren molt més difícils que ara. En cotxe, només es podia arribar fins a Campllong i, a partir d’allà, s’havia de pujar a peu o amb mula. | |
Familiars |
|
El santuari i la serra de Queralt ofereixen una immensa varietat d'atractius: meravelloses vistes, orografia escarpada, múltiples camins que recorren tant la cara nord com la cara sud, i edificis que recorden la seva vocació de lloc de peregrinació religiosa. Us presentem una ruta curta per conèixer el santuari i les faldes de la muntanya on es troba situat. Les processons que pujaven des de Berga a Queralt eren un fet regular. | |
La riera de Metge va desenvolupar un paper clau en la industrialització de Berga durant els segles XVIII i XIX, tot i que hi ha referències en els documents de l’existència de molins des de l’edat mitjana, l’auge va començar quan es va desviar part del cabal de la riera pel centre de la ciutat i es va aprofitar el fort desnivell per instal·lar fàbriques i molins que utilitzaven l’energia de l’aigua (substituïda més endavant amb electricitat) per moure les seves màquines. ... | |
A Queralt per Sant Pere de Madrona Aquesta ruta ens portarà fins a Queralt passant per l'església romànica de Sant pere de Madrona, que fou parroquial fins al segle XIX. La tornada la farem pel camí conegut com la Drecera de Queralt, el camí més directe per anar de Berga al santuari. Al llarg del camí anireu trobant diverses capelles en honor a diversos sants i santes. Tota la tornada destaca per les impressionants vistes cap a la Catalunya Central. | |
Des de la plaça, agafarem el carrer Major i el carrer del Mur fins davant de l’església de Sant Esteve. Des d’aquí agafarem la Baixada del Pont de la Vila que ens portarà fins al pont homònim. Creuem el pont i continuem fins trobar el carrer asfaltat que seguirem, amunt, en direcció a la piscifactoria i seguint sempre el curs del riu per la seva banda dreta. | |
L'entorn de Queralt ofereix rutes de gran bellesa, a més d'una variada flora i fauna. És relativament fàcil veure el pigot negre, el pigot garcer i voltors, gràcies, en aquest darrer cas, a la colònia que s'ha establert al municipi veí de Capolat. La ruta que us proposem comença en l'antic camí d'Espinalbet i torna pel camí creat sobre el tub que porta l'aigua al santuari de Queralt. | |
Dues visions de Guardiola de Berguedà Guardiola és un poble relativament modern que deu el seu naixement al ferrocarril. | |
El Moli de Gósol i Torrentsenta Com que Gósol només era accessible amb animal fins a finals dels anys 40, conserva l’encant –i alguns inconvenients- d’haver estat un lloc apartat del ritme frenètic del món modern. A part del clàssic reclam del Pedraforca, el poble ofereix múltiples atractius al visitant. | |
LLobregat Amunt, Llobregat Avall T'imagines seguir el riu Llobregat des del seu naixement sense haver-te de preocupar de la pujada ? Doncs ja ho pots fer. | |
Aquesta ens convida a vincular l’església de Pedret – una joia arquitectònia de la comarca- amb els seu entorn i, especialment amb el seu riu, el Llobregat. L’itinerari comença al pont de Pedret (525 m). Cal creuar-lo i prendre el vell camí que surt cap a la dreta paral•lel al curs del riu Llobregat, seguint l’antic camí ral que passa a tocar de les runes del vell molí, molt a prop del pont. | |
Pels Voltants del Tossal de Saldes Tothom coneix el Pedraforca i molts també coneixen el santuari de Gresolet. L’altre costat de la carretera és bastant desconegut, tot i que també ofereix molts atractius per al caminant. Per pujar a la collada dels Prats i des d’aquí a Vallcebre per un costat i a la falda de la serra d’Ensija per l’altre, hi havia dos graus o passos en la paret rocosa, un de pujada i apte per a animals de càrrega i un altre de baixada i només transitable a peu. | |
Gisclareny és un municipi de població dispersa. A mitjan del segle XIX hi havia unes 120 masies repartides pel seu territori, la majoria d’elles d’una gran pobresa. Els excursionistes de principis de segle XX coincideixen a descriure el poble com un lloc on regnava la misèria, amb una agricultura de subsistència -molt lluny de l’entorn idíl•lic actual-. Aquesta ruta permet conèixer alguns d’aquests masos, alguns convertits en segones residències, altres en ruïnes. | |
La recuperació de la via Nicolau permet realitzar un agradable passeig entre Guardiola de Berguedà i Sant Joan de l’Avellanet. El traçat ens endinsa en zones boscoses, amb túnels i passarel•les de diferents tipus (inclosa una de cable de 35m). La proximitat del Riu Bastareny ofereix una immillorable vista de la vall flanquejada per la població de Bagà. | |
Turístics |
|
De Borredà a Sant Sadurni de Rotgers Sant Sadurní de Rotgers és una de les esglésies romàniques més emblemàtiques de la comarca i recentment ha estat restaurada amb gran encert. Aquesta ruta segueix l’antic camí de Borredà a la vall on està enclavada aquesta església. Per la seva antiguitat, aquest camí té un elevat interès propi; la tornada es fa per pistes i camins més moderns, envoltats del típic bosc d'aquesta zona. | |
És ben conegut que el Berguedà fou una de les zones mines carboníferes més preuades del país. Però, algú sap que del Berguedà se n’extreia petroli ? | |
La imponent i inconfusible silueta del Sobrepuny, en forma de quilla invertida, domina la part occidental de la serra del Catllaràs i ja es distingeix fàcilment des de l’autovia a l’alçada de Gironella. Amb una altitud de 1.656 metres, és un dels cims més alts del Catllaràs però també un dels més accessibles. Aquest itinerari incorpora dues de les rutes que arriben a la muntanya des del simpàtic poble de la Nou. | |
Tot i que potser no va ser de tanta devoció com el santuari de Queralt, el santuari de Corbera també tenia la seva verge trobada per uns pastors en una cova. L’actual església és del segle XVII amb annexos posteriors. A principis del segle XX encara oferia servei d’hospedatge, amb habitació i cuina per a les famílies que s’hi allotjaven, a més de la venda d’objectes religiosos. | |
Saldes té dos atractius de primer ordre: el Pedraforca i Gresolet. Aquesta ruta us permetrà veure diferents perspectives de tots dos. L’anada es fa pel camí de la Costa, l’antic camí que unia Gresolet i Saldes, de gran bellesa. La tornada baixa per la carretera de Gresolet fins a cal Bessó. Abans de començar aquesta ruta i les altres de Saldes proposades en aquesta sèrie, us recomanem consultar el llibre citat en la bibliografia que trobareu a les oficines de turisme de la zona. | |
Molta gent coneix el Pedraforca i molts també coneixen la serra d’Ensija però el què hi ha entremig és molt menys conegut. Aquesta ruta circular és una oportunitat per conèixer un territori molt interessant, amb molta història, que té el seu punt culminant al Parc d’aventura de la pleta de la Vila i el poblat medieval de Palomera. | |
De Vilada a Sant Sadurni de Rotgers Una altra ruta d’aquesta sèrie descriu el camí de Sant Sadurní de Rotgers des de Borredà. Aquí us proposem una ruta per arribar a l’església de Sant Sadurní de Rotgers, des de Vilada, passant pels típics boscos de pi d’aquesta zona. El començament d’aquesta ruta és el pont de Vilada, seguint les marques del GR 241 per una pista fins al primer coll. | |
Gisclareny és un municipi de població dispersa. A mitjan del segle XIX hi havia unes 120 masies repartides pel seu territori, la majoria d’elles d’una gran pobresa. Els excursionistes de principis de segle XX coincideixen a descriure el poble com un lloc on regnava la misèria, amb una agricultura de subsistència en camps pedregosos. No obstant això, tots parlaven de la bellesa de la vall del Bastareny i de les cases que hi havia. | |
Introducció | |
Sant Jaume de Frontanyà PR-C 51 Es tracta d'una ruta poc freqüentada que destaca sobretot pel seu paisatge i la varietat de vegetació. Transcorre principalment per extenses zones de bosc de pi; a la cara sud hi ha roures i alzines i faigs a la cara nord. Només té un inconvenient: no té cap punt d'aigua fiable en tota la ruta. Cal ser previsors i portar aigua suficient per a tot el trajecte. | |
Un cop d'ull als Cingles de Vallcebre El projecte ruta minera -que agrupa els municipis de Saldes, Guardiola de Berguedà, Vallcebre, Cercs i Fígols - aglutina un esforç per restaurar i donar nous usos a una zona molt castigada per la mineria del carbó, sobretot les explotacions a cel obert. Però tot això gairebé no es veu en la ruta que us proposem. En un itinerari que recorre el Cingle de Vallcebre per sota, d'anada, i per sobre, de tornada, predominen les grans vistes i una ampla mostra del passat de la comarca. | |
El serrat de la Figuerassa és un dels miradors més espectaculars del Berguedà. Amb aquesta excursió us proposem donar la volta aquest serrat per la seva base, seguint antics camins. Ara bé, si us ve de gust, des del coll de l’Oreller podeu accedir al cim de la serra i gaudir d’una de les millors panoràmiques que us pot oferir aquesta comarca. |