Un tomb per la Nou

La pagesia, la ramaderia, les mines i els molins han estat des de sempre molt lligats al poble de la Nou. A cada casa hi podíem trobar un miner i un pagès, i les dones treballant en el conreu del camp, ajudant a les mines i tenint cura dels animals. Unes 15 mines van estar en funcionament al municipi entre 1900 i 1962. Alguns dels darrers molins, que van tancar al mateix temps que les mines, treballaven des del segle XIV.

Un tomb per la Nou és una proposta de caminada curta que us aproparà a aquests entorns i també al santuari de Lurdes, la gruta i la font combinant pistes forestals i petits corriols.

Descripció de la ruta

La ruta s’inicia a l’aparcament públic de la Nou. Cal agafar la carretera avall, fins arribar a Cal Batlló. Aquí, teniu l’opció de seguir directament la ruta agafant el camí asfaltat que baixa per l’esquerra i baixar al santuari de la Nou o bé, abans, enfilar-vos al Tossal que és el turonet que teniu just a la dreta i des d’on podreu gaudir d’unes bones i originals vistes.

Tant si escolliu una opció com l’altra després caldrà seguir fins al santuari de la Nou. Segons consta, Mossèn Antoni Comellas, fill i rector de La Nou, malalt, va anar a Lurdes el 1877; allà va viure una gran experiència de fe. Hi va tornar el 1878 i va portar una imatge de la Mare de Déu, que va posar en una capelleta feta prop d’on ara és el santuari. El fet va ser molt conegut a tot el Berguedà i molts devots pujaven a visitar-la: calia fer-hi un santuari. Les obres van començar el 1880 i es va inaugurar el 1885. L’hostatgeria va ser aixecada el 1893. Per commemorar el 75è aniversari (1960) es va construir el campanar. És el primer santuari de la Mare de Déu de Lurdes que es va aixecar a Espanya.

Des d’aquí, pel costat de la rectoria, cal seguir les escales que us portaran fins a la gruta per uns costeruts graons (cal anar en compte). Aquí, mossèn Antoni Comellas, imitant els fets de Lourdes, va canviar el nom de la petita font de Sant Isidre que hi havia vora el torrent pel de “Font de la Mare de Déu” (1881). Aprofitant la roca, s’hi va modelar la Gruta, s’hi va posar una imatge de la Mare de Déu i s’hi va construir un petit balneari. En els annals del santuari s’hi narren algunes curacions, atribuïdes a la Mare de Déu i a l’aigua d’aquesta font.

La ruta surt per una porta de ferro que veiem al fons i seguidament cal girar bruscament a mà esquerra per enfilar el camí que ens portarà fins a intuir l’indret on havia estat erigit el molí de la Canal. Arribats a aquest punt, cal fer una acurada observació de l’entorn, en direcció a la riera i a la dreta, per veure la bassa del molí, ara plena de terres i vegetació. Al fons, a l’esquerra, uns petits turons indiquen el que queda dels murs i de les voltes del vell molí. Aquest i el molí d’Avellanosa (aigües avall), són obres similars, molt probablement de la mateixa època (s XVI).

Cal seguir per un corriol fins a trobar la carretera que seguirem cap a l’esquerra. De seguida trobarem Cal Torrent i, seguint per la carretera, en arribar a un marcat revolt veurem la font del Sàlic a mà dreta. Passada la font, el camí s’enfila per la dreta per un corriol que segueix el torrent de la Nou fins a arribar a Cal Patzi. Un cop aquí, cal seguir el camí cap a l’esquerra. Passarem per un pont sobre el torrent i per la font de Cal Patzi. Ja només ens quedarà retornar al punt d’origen. Ho podem fer de dues maneres: seguint la pista que ens portarà fins a l’església de Sant Martí i a l’aparcament seguint la carretera amunt; o bé, enfilant un corriol que puja a mà dreta (seguint les marques del GR) i que ens portarà directament al punt final de la ruta.

Documentació adjunta

• Track Un tomb per la Nou

Comentaris