De Saldes a Palomera

Molta gent coneix el Pedraforca i molts també coneixen la serra d’Ensija però el què hi ha entremig és molt menys conegut. Aquesta ruta circular és una oportunitat per conèixer un territori molt interessant, amb molta història, que té el seu punt culminant al Parc d’aventura de la pleta de la Vila i el poblat medieval de Palomera.

Sortint del poble de Saldes, cal creuar la carretera i emprendre un camí que baixa cap al riu. Primer baixem pel mig de camps amb alguna vista de les instal•lacions de les mines de Saldes, tancades fa molt poc. A l’altre costat, el bosc s’imposa i, a mesura que pugem, el camí va guanyant categoria, amb un traçat ben definit que passa entre esporàdics camps delimitats per parets. S’arriba a la petita casa de Mas Fred (el seu nom ho diu tot) i després a una petita carretera. Quan es van construir les primeres carreteres en aquesta zona, cap als anys 40 del segle passat, hi va haver una bifurcació a Maçaners. Un dels brancals marxava cap a Saldes i l’altra, aquesta carretera, continuava per la zona ombrívola cap a Gósol. D’aquí el seu nom actual: carretera de l’Obaga.

Creuem aquesta carretera i tornem a entrar enmig de camps de conreu abandonats. Després d’un tram de pista, iniciem un camí que puja directament cap al sud. Era un camí que servia per pujar bestiar (camí ramader), sobretot ovelles, cap a les pastures. Hi ha dues pistes que ens delaten la seva identitat: primer, la seva amplada; i, segon, les files de pedres a cada costat per evitar que els animals entressin als camps. Cap enrere, unes vistes privilegiades del Pedraforca i, darrera, el Cadí. La ruta creua una pista, passa per sota d’una línia d’alta tensió i continua cap al sud. Es tornen a trobar indicis de camps i entrem en un bosc jove. Després de l’última pujada entrem en un gran pla amb unes extenses terrasses –signe inequívoc d’haver estat zona de conreu-: és el Pla de l’Espinal. Tot i que quedi allunyat de la ruta, a l’extrem est del pla, hi ha les ruïnes d’uns corrals que servien per guardar-hi bestiar. Aquesta simultaneïtat d’usos ens porta a pensar que no es conreava cada any -estem a 1.400 metres d’altitud i en cara nord !-. Després d’un any de conreu, probablement es deixava reposar la terra durant uns anys i s’hi deixava pasturar les ovelles perquè abonessin el terra amb els seus excrements.

La ruta emprèn pistes forestals i dreceres fins enllaçar amb una de les rutes de natura de Palomera. La pista creua un barranc i continua amb una suau pujada. Entrem en una zona plana: a la dreta, unes pedres indiquen unes estructures que són les ruïnes d’uns altres corrals i una barraca, ja de certa antiguitat; a l’esquerra, alguns camps. Novament podem apreciar aquesta simultaneïtat d’usos, però a una escala molt més petita.

Al final de la pista, puja un nou camí amb fort pendent. És part de la mateixa ruta de la natura. Arribem a un altre pla amb un magnífic mirador cap a les serres del nord, inclòs el Pedraforca. El camí passa pel costat de les restes d’una barraca; es tracta d’una altra petita zona de cultiu. El camí, finalment, arriba a dalt, girem a l’esquerra pel camí balisat enmig del bosc i, en 10 minuts estem a la pleta de la Vila.

Com el seu nom indica, el seu ús tradicional ha estat reunir bestiar. Hi havia un refugi pels pastors i extensos corrals. Avui, una part es dedica a un ús més lúdic: un parc d’aventura, obert de setmana Santa a mitjans d’octubre i un petit bar. Per anar a la zona de Palomera, cal seguir un indicador a l’esquerra de la Pleta de la Vila. Primer el camí planeja i apareixen parets a la nostra dreta, també pletes, molt més antigues. A l’altre costat del barranc, es veu el roc de Palomera amb unes estructures d’evident facció medieval. El camí baixa fins al peu de Palomera i un camí una mica perdedor puja fins al poblat. Si pugeu, si us plau, respecteu les pedres ! A la dreta s’obre un estret barranc amb unes petites coves que s’han aprofitat, construint petits murs, presumiblement també per albergar animals. Per continuar la ruta, cal tornar a pujar fins a la Pleta de la Vila.

Reprenem la ruta passant per darrera dels corrals de la mateixa pleta i, enfront d’un altre mirador, iniciem la baixada amb unes característiques “S” d’un camí antic. Encara seguim la ruta de la natura. Entrem en una pista i creuem el torrent per un divertit pont penjant de construcció recent. En acabar la pista, s’inicia el camí que entra a la zona dels graus. És, potser, la part més emblemàtica de la ruta. Entrem en una zona de blocs i pedres d’estranyes formes. A la dreta, es veu un autèntic caos de roques. Passem cap a una roca amb forma de dit i la ruta gira a l’esquerra. No obstant això, si anem a la dreta per un camí més precari, arribarem a un altre mirador, amb magnífiques vistes al Pedraforca i el Moixeró. Continuant la baixada cap a l’esquerra, tornem a enllaçar amb la ruta. Més avall, si mirem al terra, sembla que s’hagin aprofitat les pedres soltes per empedrar el camí i donar-li més solidesa. També veiem camins paral•lels que es van entrellaçant, un altre signe de camí ramader.

Les marques de la ruta de la natura continuen per l’esquerra però la nostra ruta segueix per la dreta. Continua pla pel bosc. Intuïm el caos de blocs a la nostra dreta. Finalment, comencem a veure camps i el camí entra en una pista. A sota, les ruïnes d’un altre corral i, poc després, un pal indicador assenyala la font del Bullidor, una surgència que brolla de les roques i on podem omplir les cantimplores, si cal. A partir d’aquí, la pista va baixant fins enllaçar amb la carretera de l’Obaga que seguirem cap a l’esquerra per retornar al Mas Fred i desfer el camí fet al principi fins a Saldes.

Nota: Si no es vol repetir el creuament del riu Saldes i la pujada al poble, podeu agafar la carretera de l’Obaga després de passar per Maçaners i aparcar el cotxe en qualsevol lloc amb espai suficient entre el punt de baixada i el punt de pujada de la ruta.