De Queralt a Espinalbet

L'entorn de Queralt ofereix rutes de gran bellesa, a més d'una variada flora i fauna. És relativament fàcil veure el pigot negre, el pigot garcer i voltors, gràcies, en aquest darrer cas, a la colònia que s'ha establert al municipi veí de Capolat. La ruta que us proposem comença en l'antic camí d'Espinalbet i torna pel camí creat sobre el tub que porta l'aigua al santuari de Queralt.

 

 Descripció:

 

  

Després de la visita de rigor a l'església, el camí segueix les marques del GR.107 (Camí dels Bons Homes) Al cap de 3 minuts, passareu per la font del Bou, que deu el seu nom al simpàtic cap de bou que li dóna forma. Poc després, el camí es desvia a la dreta per continuar per l'antic camí que va cap a Espinalbet. Si mireu amb atenció, podreu veure les parets fetes per sustentar el camí i impedir-ne l'erosió. Abans de creuar la cresta i perdre de vista Queralt, hi ha un mirador que ofereix una interessant perspectiva del santuari i dels seus boscos.

 

El camí flanqueja la cara nord i, de sobte, comença a perdre alçada. Sembla que, en algun moment, el camí original es va perdre, ja que més endavant cal tornar a pujar fins a recuperar l'altura perduda. Els trams de baixada -abans una mica delicats- han estat arranjats recentment amb gran encert i no suposen cap problema. En arribar a baix, justament abans de girar a l'esquerra per pujar cap al camí de la Fusta -un camí ample utilitzat per arrossegar els troncs fins a la carretera de sota-, si mireu entre els arbres, a la vostra esquerra, veureu unes parets mig enrunades que emmarquen uns petits plans de forma semicircular: són places carboneres. Si mireu a la vostra dreta, veureu que les formes es repeteixen, tot i que potser de forma menys clara. Hi ha llibres que descriuen com es feia el carbó i com era la vida dels carboners; en la bibliografia se n'enumeren dos. El carbó vegetal era un producte bàsic de les llars abans que es generalitzés l'ús del carbó mineral -un ull avesat encara pot veure les places en llocs d'ombra, en l'aprofitament dels llits d'algun torrent i plecs del terreny.

 

Després de pujar un tram del camí de la Fusta, el camí gira cap a la dreta, planeja i després baixa cap a la riera de Metge i la urbanització moderna; creua la carretera dels Rasos de Peguera i torna a reprendre el camí antic cap a l'església. L'església no té res a destacar, però per la part del darrere es veu un pla elevat i unes parets perimetrals. Aquí hi va tenir el seu castell Guillem de Berguedà, un dels grans trobadors catalans que va escriure bells versos d'amor, però també sàtires mordaces dels seus contemporanis, la qual cosa li va fer guanyar moltes enemistats i, finalment, va ser la causa de la seva mort.

 

 

La nostra ruta deixa el GR i gira a l'esquerra seguint les marques grogues rectangulars de la xarxa de senders. A 50 metres es veu la font, on l'aigua és molt apreciada - és habitual veure gent carregant-ne garrafes al cotxe. La ruta continua per aquest carrer. Al cap d'uns 15 minuts, arribareu al restaurant Els Roures.

 

Des d'Els Roures, creuem la carretera i agafem un camí asfaltat, al costat del càmping, que ens porta de tornada a la urbanització, seguint les marques grogues. La ruta fa un gir a la dreta per una pista i, de seguida, agafa una drecera per creuar la riera, torna a trobar la pista a l'altre costat i inicia la pujada. Entrem en un bosc de pins esclarissats i molt atractiu. Si ha plogut, baixarà aigua pels torrents. Al final de la pista hi ha una font: la font del Perdigall. La ruta, ara camí, continua pujant i busca una paret de roca. Veureu un forat a la roca que pot servir d'aixopluc en cas de pluja. En un coll, el camí es divideix per tornar-lo a trobar una mica més endavant. Podeu continuar seguint per unes marques blanques o potser és més interessant, seguir les marques grogues que baixen per l'esquerra i després giren a la dreta. Veureu l'entrada d'un petit túnel; és per aquí per on es fa passar el tub per portar l'aigua a Queralt. El camí, ara pràcticament pla, de vegades més tapat pels arbres i de vegades amb vistes més àmplies, és sempre molt atractiu. Prop del final, el camí inicia una baixada pronunciada i salva el desnivell amb unes escales ben arreglades. El camí desemboca a la capella de Sant Joan, molt a prop del començament del GR. Per variar, podeu tornar pels miradors de la cara sud, seguint el PR-C 73, amb unes vistes espectaculars dels camps i turons del Baix Berguedà, amb Montserrat, Sant Llorenç i la serra de l'Obac al fons.

 

 

Ruta recomanada per:

 

 

  

Distància	8 Km.
Número de ruta	19
Punt d'inici	Santuari de Queralt
Zona	Serra de Queralt
Temps aproximat	2,5 h.
Senyalització	Marques vermelles i blanques (GR 107) fins a Espinalbet, , marques grogues (xarxa de senders) fins a Queralt.
Aparcament	Santuari de Queralt
Punt de final	Santuari de Queralt
Cartografia	Rasos de Peguera – Serra d’Ensija 1:25.000 de l’Editorial Alpina./ El Berguedà 1:50.000 de l’institut cartogràfic de Catalunya
Observacions	El Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà no es responsabilitza dels accidents o danys que puguin patir els usuaris durant la realització d' aquesta ruta així com tampoc de les deficiències de senyalització que, ocasionalment, hi puguin haver
Població	Berga

   

Cultura

• Casa de la Patum
• Col·lecció del Circ
• Espai d'Interpretació de Berga
• Espai d'Interpretació de la natura del Berguedà
• Mercat Setmanal de Berga
• Santuari de Queralt

Natura

• Serra de Queralt

Centra els elements al mapa