A Queralt per Sant Pere de Madrona

Imatges relacionades

avis

Aquesta ruta ens portarà fins a Queralt passant per l'església romànica de Sant pere de Madrona, que fou parroquial fins al segle XIX. La tornada la farem pel camí conegut com la Drecera de Queralt, el camí més directe per anar de Berga al santuari. Al llarg del camí anireu trobant diverses capelles en honor a diversos sants i santes. Tota la tornada destaca per les impressionants vistes cap a la Catalunya Central.

Descripció

Des de la plaça Sant Francesc agafeu el PR C-73. Pel carrer de pujada, a mà dreta, veureu cal Corneta. Aquest edifici fou construït com a fàbrica tèxtil a finals del segle XIX sobre el solar d'un antic molí i va funcionar fins als anys 50. Ara és utilitzat com a habitatge.

Més endavant veureu la fàbrica del senyor Andreu Ros. Constitueix la part superior de la filera de cases (barri de Pinsania). Els seus inicis es remunten al 1821 (data d'escriptura de compra), però hi ha mencions de molins (molins del Boixader) que daten del segle XV. Es va utilitzar principalment per al filat i el cardat de cotó. Encara es percep l'activitat industrial en alguns dels baixos.

En arribar al número 16 del carrer, veureu una cara tallada a la pedra, era el signe utilitzat a finals del segle XIX i principis del XX per indicar la presència d'un prostíbul.

Just abans d'arribar a la carretera de Sant Llorenç, a sota, al costat d'un tub que transporta el que queda de la riera després de les captacions d'aigua potable, veureu una estructura que sembla un reforç de la paret de la carretera. Són les restes de l'aqüeducte que portava l'aigua al molí de l'Alon que es trobava enfront, avui desaparegut i substituït per una casa.

A l'altre costat de la carretera es veu un descampat amb restes d'una edificació. És tot el que queda de cal Patata, una important fàbrica tèxtil que va ser cremada durant la Guerra Civil, en la retirada de 1939. Hi ha documents des de 1632 que parlen de l'existència d'una serradora de fusta abans de la construcció de la fàbrica.

En arribar a la carretera de Sant Llorenç de Morunys cal creuar-la i enfilar amunt pel camí asfaltat. Ben aviat cal deixar aquest camí i continuar per un corriol que marxa per l'esquerra fins a la urbanització de Fumanya. Es creua la urbanització i s'arriba a la carretera de Queralt i dels Rasos de Peguera. Després de fer unes quantes ziga-zagues caldrà deixar la drecera i agafar un corriol a mà dreta senyalitzat de color verd i blanc que pel mig de la petita vall us portarà fins al coll que hi ha just a sota Sant Pere de Madrona. Val la pena pujar les escales que menen fins a l'església.

Sant Pere de Madrona és una petita església romànica que va ser parroquial fins al segle XIX. Des d'aquí contemplareu unes bones panoràmiques. Al coll de sota l'església, tornareu a trobar les marques verdes i blanques que us enfilaran per l'obaga fins a Queralt enmig d'un bosc de pins i faigs. Quan baixeu per l'altre costat veureu que la vegetació canvia radicalment i que ara passa a ser d'alzines i boixos.

A Queralt podeu aprofitar per visitar l'església, la cova de la Troballa i els miradors. Les vistes són impressionants, i si el temps acompanya, veureu volar els parapents per davant de la serra. També hi ha una font per omplir la cantimplora. Actualment només hi ha servei de bar, però existeix un ambiciós projecte per restaurar l'edifici amb un hotel i un nou restaurant.

Per retornar cap a Berga haureu de seguir les marques grogues i blanques del PR C-73, fins al final de l'itinerari, a la plaça Sant Francesc. Val la pena fer el descens tranquil·lament i gaudir de les panoràmiques. Sobretot a la darrera cresta, passada la urbanització, hi ha unes interessants perspectives de l'Estret i de l'Hostal del Guiu.

Ruta Recomanada per:

Distància	4,5 Km.
Número de ruta	15
Punt d'inici	Plaça Sant Francesc de Berga.
Zona	Serra de Queralt
Temps aproximat	2 hores.
Senyalització	Marques grogues i blanques (PR C-73) fins passada la carretera de Queralt, ja entrats a la drecera de Queralt; marques verdes i blanques fins a Queralt i marques grogues i blanques (PR C-73) fins a Berga.
Aparcament	Aparcament de la zona de Sant Francesc.
Bibliografia	La riera de Metge en la industrialització de Berga de Francesc Espuña. / Catalunya Romànica, volum XII, El Berguedà.
Punt de final	Plaça Sant Francesc de Berga.
Introducció	pepa
Altitud màxima	1135 m.
Cartografia	Rasos de Peguera – Serra d’Ensija 1:25.000 de l’Editorial Alpina.
Observacions	El Consorci de Turisme de l'Alt Berguedà no es responsabilitza dels accidents o danys que puguin patir els usuaris durant la realització d' aquesta ruta així com tampoc de les deficiències de senyalització que, ocasionalment, hi puguin haver
Població	Berga

Documentació adjunta

Cultura

Natura

Serra de Queralt

Centra els elements al mapa

Inici · Avís legal · Crèdits · Accessibilitat

Turisme de l'Alt Berguedà